Molts textos teatrals sorgeixen arran d’un encàrrec. No és gens nou, ve ja de segles enrere. En el meu cas, alguns dels textos que tenen més repercussió van veure la llum perquè algú me’l va demanar en el seu moment per a X personatges. Per exemple:

LES NITS DE LLUNA PLENA. L’actriu Mònica Lleó, que dirigia un taller de teatre extraescolar amb nois i noies de 14 anys, em va demanar que escrivís una obra per a ells. Vaig anar a veure’ls un parell de sessions per veure com ho feien, quina gestualitat tenien, com era la seva manera de parlar i d’estar en escena… i arran d’aquest encàrrec va néixer aquesta obra, que actualment es representa amb freqüència a Espanya, Mèxic, Veneçuela, Perú, Argentina i Xile.

L’ALTRE EXTREM DE L’OCEÀ. L’actriu Núria Badia em va encarregar un monòleg, que pretenia ser la continuació de la novel·la Vés on et porti el cor, de l’italiana Susanna Tamaro. Si recordeu, en aquesta novel·la una àvia escriu cartes a la seva néta. Una néta a la qual ella va criar sola després de la mort de la seva mare. Són cartes destinades als Estats Units, on finalment la néta se’n va anar a viure. Cartes que l’àvia mai li arriba a enviar. En la continuació que vaig escriure, aquesta néta tornava a Itàlia per a l’enterrament de la seva àvia, trobava aquestes cartes, i tenia un monòleg davant la butaca que la seva àvia sempre havia ocupat, ara buida. L’obra es va estrenar en el ja desaparegut Festival Internacional de Teatre de Sitges.

ONZE DE SETEMBRE. La companyia Teatre de l’Eramprunyà em va encarregar un text per celebrar el seu desè aniversari. Jo vaig assistir a diversos assajos de l’obra que eren a punt d’estrenar (Tinc feina!, també meva) per familiaritzar-me amb la manera de ser i el tipus de teatralitat de cadascun dels actors. Finalment vaig escriure aquesta comèdia, en la qual una associació cultural duu a terme una consulta furtiva i il.legal sobre la  independència de Catalunya en un teatre, i on els personatges interactuen amb el públic a l’estil de la Companyia Teatral La Cubana. L’obra es va estrenar al novembre de 2011 amb gran èxit i la Companyia la segueix representant amb certa assiduïtat des de llavors.

EL CAFÈ DEL CENTRO.  L’Agrupació Teatral Sentfores-La Guixa volia fer un homenatge al Cafè al que durant anys havia anat la gent del poble, i que fa un temps va haver de tancar. Em van suggerir una sèrie de gags, sketxos i situacions que feia temps que els voltaven pel cap, i que els agradaria que fossin presents a l’obra. Jo vaig dissenyar una situació de partida i un fil conductor per anar lligant les situacions que m’havien suggerit, vaig depurar-les i vaig desenvolupar les seves possibilitats, i el resultat ha estat «El Cafè del Centro«, un trepidant i divertit vodevil.